El Ple aprova inicialment l’establiment del servei públic de l’aigua que permetrà licitar un nou contracte de gestió

El ple de l’Ajuntament de Cubelles ha aprovat inicialment l’establiment del servei públic del cicle integral de l’aigua al municipi de Cubelles amb els vots favorables dels grups que conformen el govern municipal (UC-11, ERC, CeCP-ECG i la CUP) i les abstencions de l’oposició.

Josep Maria Hugué, primer tinent d’Alcaldia i regidor d’Espai Públic i Medi Ambient, ha fet una cronologia de la gestió de l’aigua a Cubelles. L’actual contracte amb Aigües de Barcelona (AGBAR) data dels anys 60 i tenia una vigència de 50 anys, que ja es van exhaurir fa uns vuit anys. L’antiguitat del contracte fa que aquest sigui bàsicament de manteniment i ha provocat un dèficit d’inversió, especialment en el clavegueram, que provoca problemes de rendiment de la xarxa que fa que s’hagin de fer actuacions d’urgència sovint. Un cop aprovat l’establiment del servei públic, caldrà redactar els plecs, sustentats en el seu corresponent estudi econòmic–financer, i licitar el nou contracte de gestió. Les inversions s’hauran d’afrontar els primers anys del contracte, ha explicat Hugué, qui ha enunciat entre les mes destacades “el tanc de tempesta del carrer Millera, el col·lector del carrer Gessamí per evacuar les aigües pluvials de Mas Trader 2 o l’estudi de la canalització dels pluvials del passeig Vilanova i Eixample nord, lligats a la remodelació d’aquest eix”. Així mateix, apunta la necessitat de crear un fons d’inversió anual d’aproximadament 400.000€, “que estem estudiant d’on aconseguir, per tal de fer front a totes les inversions necessàries per posar la xarxa al dia”. 

Daniel Pérez (CUP) va destacar que “ningú ha tingut el valor de renovar aquest contracte, que si va caducar fa vuit anys s’hauria d’haver portat fa deu o dotze anys” i va agrair a tothom qui ha participat, “també a l’oposició que, qui ha volgut, ha participat”. En relació al model de gestió, Pérez va reconèixer que “ens hagués agradat municipalitzar el servei, però amb els dèficits d’infraestructures i inversions avui és impossible fer-ho, però que amb aquest contracte tindrem la capacitat de poder-ho valorar, perquè l’aigua no pot ser un negoci”.

Narcís Pineda (CeCP-ECG) va explicar que “el meu grup va demanar l’estudi de les tres variants de gestió amb les peculiaritats del nostre municipi, i aquest estudi ens recomana l’externalització. Quan passi aquest contracte, el benefici de l’aigua es podria gestionar directament”.

Robert Monzonís (JxCub) va anunciar l’abstenció del seu grup per “la preocupació pel cost final que pot suposar per la ciutadania aquest nou contracte i estarem amatents a l’increment que pot ser bastant important”.

També es va abstenir Ciutadans, representat per Ana Torralbo en absència del portaveu Manuel Martínez. La formació vol esperar a conèixer “si aquest contracte suposarà un increment de tarifes, que suposem que sí, però entenem que és una aprovació inicial i que encara falta un recorregut”.

Finalment, Renata Bedós (PSC) va criticar que “hi havia diferents possibilitats de tirar-ho endavant" i “es podia haver estudiar la municipalització”. També va expressar que “tenim molts dubtes que la solució sigui pujar el rebut de l’aigua” i va demanar alternatives perquè “part de les inversions necessàries puguin ser aportades per l’Ajuntament amb el romanent o amb finançament que es pugui sufragar amb els impostos que tenen un abast molt més redistributiu”.

Josep Maria Hugué va contestar les intervencions de totes les formacions. Principalment la de la determinació de la implantació del servei públic en règim de concessió a vint i cinc anys. “La comissió d’estudi del cicle integral de l’aigua, integrada per tècnics i polítics, va encarregar un estudi sobre la viabilitat dels tres models de gestió: externalització, municipalització o model mixt”. Aquest va concloure que “amb l’actual dèficit de la xarxa d’aigua i de clavegueram, la millor opció és la concessió”, i ha reblat que “tenint a la CUP i a CeCP-ECG al Govern, defensors de la gestió directa d’aquest servei, ja ens preocupat de fer l’estudi d’alternatives que demostra que la municipalització a Cubelles, actualment, no és viable”. En aquest sentit, s’ha mostrat “astorat” pel fet que els grups de l’oposició reclamin un debat públic sobre el model de gestió quan al seu representant a la comissió tècnico-política del cicle de l’aigua, Robert Monzonís, “l’esperem en aquesta comissió on es decideix quin és el camí a seguir. Si hagués participat en les dues convocatòries que s’han celebrat, s’hauria assabentat de les problemàtiques i podia haver presentat solucions alternatives que fessin diferent la documentació que portem”, va sentenciar el primer tinent d’alcaldia.

En relació a un possible increment de la tarifa del 40% en un període de cinc anys, anunciat per la portaveu del PSC com una de les opcions que contempla la memòria, Hugué la va quantificat en “uns 6€ mensuals per abonat”, però va remarcar que “ara mateix estem fent volar coloms perquè caldrà fer primer en un estudi econòmic financer que ha de sustentar els plecs”. Per cloure el debat va sentenciar que “el que li convé a Cubelles és un bon contracte de l’aigua”.

Millores de la via pública i de l’accessibilitat

Prèviament al debat del futur de la gestió de l’aigua a Cubelles, el Govern va tirar endavant, amb l’abstenció de l’oposició, dues modificacions pressupostàries per import de poc més de dos milions d’euros del romanent de tresoreria del pressupost 2020 que aniran a fer front principalment a millores de la xarxa d’aigua i clavegueram (291.000€), execució del pla d’asfaltatge (770.000€), implementació del pla d’accessibilitat (607.000€) i adequació de l’escola Charlie Rivel (150.000€). Josep Maria Hugué va destacar que “la via pública és la prioritat d’aquest govern, però tenim moltes necessitats i pocs recursos”.

La regidoria d’Espai públic executarà les millores per ordre de prioritat, d’acord amb els estudis que es disposen i el mapeig que s’ha realitzat de tot el municipi. “Hem d’actuar amb criteri tècnic i complementant les tasques d’asfaltatge que es realitzin amb actuacions a les voreres, però en cap cas podem afrontar una remodelació integral”, va explicar Hugué. Sobre els 150.000€ que s’hi destinaran a l’escola Charlie Rivel són per fer front a problemes estructurals, tancament perimetral, escales i tancaments d’alumini que s’han detectat per l’antiguitat de l’escola. L’Ajuntament és responsable del manteniment, però s’ha “reclamat al departament d’Educació que hi ha partides que són inversions que cal que facin i, fins i tot, que es replantegin si algunes edificis han assolit la seva vida útil”.

Els grups de l’oposició van anunciar la seva abstenció perquè “segueixen sent insuficients”, segons va dir Robert Monzonís (JxCub) i va instar al govern “a fer recerca activa de subvencions”. Per la seva banda, Ciutadans va demanar “actuacions integrals perquè les millores siguin sostenibles en el temps”. Finalment, Renata Bedós (PSC) va justificar l’abstenció de la formació en el fet que “no hem tingut cap possibilitat d’aportar propostes al destí del romanent de tresoreria”.