El Pubillatge de Cubelles va iniciar-se l'any 1973, amb l'elecció de la cubellenca Montserrat López que, alhora, va ser Pubilla del Garraf d'aquell mateix any. A partir d'aquest moment, no hi ha constància en els arxius de Foment del Pubillatge Català que es mantingués el pubillatge cubellenc, fins que l'any 1988 es va recuperar en les primeres edicions de la Festa de la Verema a la qual sempre ha estat estretament vinculat.
La primera Pubilla de la nova etapa va ser Glòria Llompart, que va tenir com a dames a Eva Bernat i Meritxell Cancio. El 1993 es va introduir el pubillatge infantil, essent la primera Pubilleta Laura Jiménez, acompanyada de les seves dames Marta Vidal i Emmalisa Morín. El pubillatge local es va mantenir, amb alguns càrrecs vacants, fins la pandèmia pel Coronavirus, que va suposar que els càrrecs proclamats en aquell moment allarguessin la seva vigència fins la proclamació de l'actual pubillatge, el 2022.
El funcionament del pubillatge local, amb alts i baixos, es va mantenir gairebé inalterat fins l'any 2007, quan es va involucrar a les associacions veïnals perquè fomentessin l'elecció del pubillatge de barri, que després ajudés aincrementar la representació al local. Aquest model es va mantenir un parell d'edicions, però no va reeixir. De fet, el 2008 i 2009 es va proclamar al mateix pubillatge, atès que la manca de candidats va fer perillar la pervivència de la figura. De fet, les edicions de 2011 i 2012, els càrrecs de pubilla i dames adultes va quedar vacant, proclamant-se només a la pubilleta infantil i creant-se la d'hereuet, el primer dels quals va ser Carlos Fonseca. S'obria així el moviment del pubillatge als nens i va ser l'embrió, l'any 2013, de l'elecció del primer hereu de Cubelles, en David Madrigal. Aquella mateixa edició, Tamara Mora va ser l'encarregada de recuperar la tradició de la Pubilla.
L'any 2014 el moviment del pubillatge cubellenc va evidenciar un creixement important. A la reedició dels quatre càrrecs locals (pubilla, pubilleta, hereu i hereuet) es va sumar l'elecció de l'hereu de Cubelles, Robert Monzonís, com a hereu de Catalunya a Gandesa. A partir d'aquest moment, el pubillatge local comença a fer sortides amb major assiduïtat i es va forjant un grup de caducats que han impulsat l'elecció del pubillatge cubellenc en les darreres deu edicions.
Des del 2015, el pubillatge local ha estat format sempre per vuit membres (pubilla i dama; hereu i fadrí; pubilleta i dameta; i hereuet i fadrinet) i, si bé a partir del 2018 es va passar a fer plurianual, aquests no han quedat vacants en cap edició. Cal remarcar que el pubillatge, en general, i el cubellnc en particular van patir un cop dur per la pandèmia sanitària del coronavirus, decretada el març de 2020, i que va obligar a prorrogar els càrrec vigents (Laia Porta, Paula Junqueras, Laura Barreros, Alba Palomo, Marc Vaquer, Eric Castella, Biel Gálvez i Jan Gálvez) fins a l'agost de 2022.
Actualment, els càrrecs vigents són:
El pubillatge és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats a rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada llavors en l’agricultura.
Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni apareix el pubillatge a principis del segle XX a diversos municipis de Catalunya. Amb la voluntat d’escollir algú que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular.
Així doncs, actualment el pubillatge és una tradició on any rere any, mitjançant proves escrites i/o entrevistes, un municipi escull un o diversos joves perquè agafin el relleu a la generació anterior i representin el municipi. Aquests es vesteixen amb un vestit tradicional i participen en les festes i actes de cultura popular del seu municipi i d’aquells on hi ha pubillatge i hi són convidats. La seva presència en aquests actes sovint es diversa i tan es pot donar de forma activa com també d’espectador institucional juntament amb altres autoritats presents. D’aquesta manera, coneixen el país i altres joves de realitats molt diferents a les seves, una manera que també serveix per enriquir aquells qui són part del futur de les tradicions populars de Catalunya.
Addicionalment, cal destacar que també s’escullen títols que representen regions com serien les comarques, les vegueries, les províncies o la mateixa Catalunya. Per tant, el pubillatge no és una expressió cultural amb una estructura clarament definida o una finalitat específica. Cada municipi i territori té la llibertat, dins d’un marc comú, de dotar al seu pubillatge d’unes responsabilitats, una presència i unes fites que responguin a la seva pròpia història i necessitats vigents.
Un dels trets característics és que ens trobem davant d’una pràctica cultural que es transmet de generació en generació, any a any, valorada i mantinguda per cada comunitat amb la finalitat de preservar una connexió amb el passat de Catalunya i la seva cultura. El pubillatge és molt més que posar-se un vestit tradicional i lluir una banda en un dia concret, és la tradició que fa valorar al jovent la riquesa cultural que l’envolta, aprendre’n, transmetre-la i eixamplar-la a llarg termini.
Per tant, en base a tot l’exposat, avui en dia podem dir que el pubillatge es fonamenta en tres pilars:
Pubillatge 2022-2024
Pubillatge 2016-2017
6/9/2011