La nostra lluita, la causa de tots i totes.

El 8-M d'enguany és molt especial; es compleixen 5 anys d'aquella primera vaga internacional
que va donar visibilitat a les milions de dones que reivindiquem el nostre dret a ser. Cinc anys
on hem avançat a pas ferm per fer realitat una societat igualitària i lliure de violència masclista.
Hem avançat, en igualtat d'oportunitats i drets, en la corresponsabilitat de tasques i cures; en
tenir una justícia i una educació igualitària per gènere. Hem avançat, sí, però encara ens queda
molt camí per recórrer. En aquest impàs que hi ha fins que complim tots els objectius per tenir
una societat 100% igualitària cal insistir, un any més, en el fet que aquesta lluita és llarga i no
ens podem permetre defallir.

Per la meva mare, per la meva filla. Per les meves amigues, per mi. La nostra lluita no
ambiciona cap altra fita que la d'una igualtat real. En deixar enrere els prejudicis i les crítiques
per la nostra forma de vestir o comportar-nos.
Demanem igualtat, demanem ser escoltades i valorades sense sostres de vidre que ens
invisibilitzen i ens silencien. Demanem quelcom tan simple com ser jutjades per les nostres
habilitats o caminar pels carrers sense témer per la nostra seguretat, per ser violades o, pitjor
encara, mortes.

Les Nacions Unides ho reconeixen: cap país assolirà la igualtat de gènere abans del 2030. El
masclisme continua perpetrant, en major o menor intensitat, les diferències que any rere any
estem combatent.
Ser feminista és lluitar pel dret de les dones per decidir sobre el seu cos, la seva identitat i la
seva sexualitat.

Ser feminista és llibertat i igualtat.