#AliançaViva!

Per a Unitat Cubellenca, gaudir d’un teatre municipal i d’un centre de trobada com l’Aliança és indispensable.

Sabem el que l’Aliança ha significat per al poble perquè ho hem mamat durant tota la vida. Allà hem vist al Ramon, el Cuscó i el Vidal representant el Pastorets; hem frisat amb les roses de l’estimada Dolors Thomas; allà hi va néixer fa 50 anys el Club Futbol Cubelles; hem gaudit de la màgia dels Reis i hem acompanyat després els nostres fills a lliurar les seves cartes plenes d’il·lusions; hem ballat; hem vist cinema; hem combatut la dictadura, i hem passat hores i hores acompanyats d’amics i conversant amb enyorats cafeters com en Pau Avinyó i el Luis Lanaspa.

La reobertura de l’Aliança serà un èxit dels seus socis i de la població sencera de Cubelles, i l’Ajuntament no en pot restar al marge. La responsabilitat del crèdit és dels socis i dels avalistes. L’Ajuntament, al seu torn, podrà utilitzar de manera prioritària un edifici singular i de grans possibilitats ubicat al centre mateix del poble.

Es parla de vegades que es tracta d’una entitat privada, però les seves activitats sempre han tingut una clara vocació popular, sense restriccions i obertes al conjunt de la població.

És per això que l’Ajuntament, mitjançant un lloguer per sota de la mitjana del que pagaria en unes altres condicions, no pot desaprofitar l’ocasió d’arribar a un acord amb l’Aliança, tal com ja s’havia fet en altres ocasions, i beneficiar-se d’un patrimoni del que podran regraciar-se les entitats i col·lectius del poble.

Bo i sabent que poder altres grups haguessin pactat unes altres condicions, creiem que en el fons tots estem d’acord en la necessitat d’obrir, una vegada més, aquest emblemàtic espai a tota la vila. I si, de retruc, contribuïm al blindatge econòmic d’una entitat patrimoni de Cubelles i fundada fa més de cent anys, no podrem estar més que satisfets amb el sentit del nostre vot.

Tal com diu la pancarta que oneja a la façana de l’edifici, l’Aliança viu i tots plegats podem garantir que també ho farà demà, demà passat, l’any que ve i d’aquí a cent anys.