Obertes les votacions per posar un nom de dona a la plaça del final del pg. de Vilanova

Des del 20 de juny i fins al 30 de juliol estaran obertes les votacions per posar un nom de dona a la plaça ubicada al final del passeig de Vilanova. Qualsevol persona empadronada al municipi i major de 16 anys pot votar a través del web municipal. Només cal posar el carnet d’identitat i la data de naixement per després escollir un dels noms de dona proposats. Els resultats de les votacions es faran públics a l’agost.

El regidor de Transparència, Participació i Atenció Ciutadana, Arturo Carrillo, ha recordat que “el nom escollit servirà per denominar aquesta espai públic i la resta de propostes quedaran en mans del govern local per altres equipament i espais municipals”.  

Les candidatures proposades són 5 noms i 2 propostes grupals. Es tracta d’Úrsula Marquès Batlle, Rosa Gassó Serra, Paulina Schumann, Jocelyne Marmottan, Maria Jesús "Xús" Hidalgo Campos, les Dones del Safareig i les Modistes de Cubelles. 

PROPOSTES DEL PROCÉS PARTICIPATIU DEL NOMENCLÀTOR

ÚRSULA MARQUÈS BATLLE (1722-1803) 

L’any 1767 va capitanejar, juntament amb Rosa Gassó, la revolta de dones que va succeir en el marc de la divisió de l’antic terme del castell de Cubelles entre Cubelles i Vilanova. La sentència desfavorable per Cubelles va causar que, el dia de la fitació, les autoritats i els homes s’amaguessin i les dones sortissin en comitiva per plantar cara a l’autoritat. Les fites s’havien de plantar en línia recta des del mar, passant per davant de l’ermita de Sant Antoni, a tocar de les portes de Cubelles i molt allunyades de Vilanova. Aquesta fitació perjudicava moltíssim els vilatans, però només les dones van sortir a defensar el terme. Ella era l’encarregada de portar la bandera que encapçalava la comitiva. Fou posada a la presó durant 2 mesos juntament amb 5 dones més. Un cop resolt, se l’imposà una multa de 100 lliures, que representava una gran quantitat per l’època.

ROSA GASSÓ SERRA (1704-1782)

Va ser capitana juntament amb Úrsula Marquès, durant la revolta de dones de 1767, fent de mitjancera amb el Comissionat enviat per la Reial Audiència. Després dels fets, es va refugiar a la rectoria. Quan la comitiva havia marxat del poble amb les empresonades, va fugir a Barcelona per evitar la seva detenció i, probablement, s’amagà a casa la seva filla, que en aquells moments vivia allí, o a un convent. Un cop acabat, fou multada amb la quantitat de 100 lliures, com a una de les majors responsables dels fets.

PAULINA SCHUMANN (1921-2020)

Acròbata, equilibrista, amazona, ballarina, cantant… són algunes de les activitats que va desenvolupar Paulina Schumann, referent de l’art eqüestre del circ europeu del segle XX. Va representar la irrupció de les grans artistes femenines en l’espectacle eqüestre, esdevenint un exemple per a les generacions circenses següents. Filla de Charlie Rivel, va seguir la tradició familiar destacant per mèrits propis i per ser reconeguda com una figura clau d’abast mundial en aquest art. En els últims anys de la seva vida va donar vestits i documentació de la seva activitat circense a l’Ajuntament de Cubelles, que es mostren a l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. La documentació es conserva a l’arxiu municipal. És filla predilecte de Cubelles, municipi on tenia la seva residència.

MARIA JESÚS “XUS” HIDALGO CAMPOS (1953)

Mestra durant 40 anys a l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, va dedicar tota la seva trajectòria professional a l’ensenyament primari, va participar en l’organització de diverses iniciatives culturals a Cubelles i va lluitar de la mà de companys i membres del consistori per l’ampliació de l’escola i la construcció del gimnàs, entre d’altres. Va ser pregonera de la Festa Major al 2018.

JOCELYNE MARMOTTAN (1954)

Pintora nascuda a Cubelles, s’introdueix també en el gravat i la ceràmica. L’any 1981 va arribar a Mèxic, després de viatjar, conèixer sentir... Va trobar en aquest país una màgia i un misteri que sempre l’impressiona, sense oblidar les seves arrels. La fusió dels dos mons es veu en les seves obres. L’artista es distingeix per crear una gran diversitat d’obres, amb un gran colorit que plasma en les seves pintures, on presenta una varietat de temàtiques que criden la seva atenció al moment de crear.

LES DONES DEL SAFAREIG

Els safareigs són un símbol de les tasques de cura i gestió de la llar que tradicionalment han estat assignades a les dones, feines feixugues i poc valorades però imprescindibles per al sosteniment familiar i social. A més de ser un espai de treball, els safareigs han estat també espais importants de socialització per a les dones.

LES MODISTES DE CUBELLES

El franquisme va imposar un model de dona vinculada a la llar i exclosa del món laboral regularitzat. En aquest context, un percentatge molt alt de dones treballava cosint, ja fos a casa o en petits tallers. Tot i la rellevància d'aquestes tasques per a les economies domèstiques, el seu valor ha estat poc reconegut.