Exposició pintures de Josslyne Marmottan

Les exòtiques faccions gairebé orientals de la Joss, artista mexicana i catalana a parts iguals, ens suggereixenun viatge cinematogràfic, una volta al món sempre vers l’Occident, passant pel Mèxic, on la “xinita” Joss ha trobat el seu particular paradís de colors i sabors, marxant d’allà a la Índia, Xina, Vietnam, Tailàndia… altres països amb personalitat i gastronomia forta i expansiva, per a retornar al melic dels seu Garraf, que és Cubelles.

La nova exposició COLORS DE VIATGE que mostra aquest any és una antologia i diversitat d’un mon inabastable. Les pintures viatgeres de la Joss ompliran de somnis i quimeres l’esperit dels seus viatges.

L’artista cubellenca, resident a Ciutat de Mèxic, torna al Mediterrani per a relligar i retrobar les essències nadiues. S’ha dedicat a la pintura com a mitjà d’expressió vivencial, el seu és un art que traspua la personalitat expansiva transmetent vida en els colors i les formes. Experimenta amb els nous mitjans tecnològics alhora que torna a interpretar motius antics utilitzant materials naturals com l’escorça del jonote, l’Amate un arbre semblant
al ficus. La natura, el mar, la cal·ligrafia de la lluna i les flors morades i grogues de les xicrandes sobretot, provoquen estats de percepció intensa, que Joss tradueix en quadres on la fotografia intervinguda acaba convertint-se en una abstracció pròxima al lirisme de les afeccions subjectives, un crit d’alegria que ens retorna als sentiments vitalistes més profunds, una visió que dóna pas a percebre la emotivitat a flor de pell.

Joss Marmottan volta el món i torna al Born on els amics esperen la seva joia de viure, on els esperits i els deus lars de Can Travé guarden la memòria d’indians i americans, havaneres i ranxeres mexicanes, nostàlgiques històries amb regust d’Amèrica que ella ens retorna. Ciutadana del món ens regala petits tresors i pluja de colors que podrem contemplar a Cubelles, al Centre Social, tot el mes d’agost, l’exposició COLORS DE VIATGE que inunda la mirada i ens fa apreciar la lleugeresa de la vida i el imperceptible però irremeiable pas del temps….fent visible lo invisible

Isidre Roset i Juan, crític d’art