NI UN PAS ENRERA

Com Tots sabeu, estem vivint moments d’una excepcionalitat política que a molts  ens hagues agradat no veure.

Al mes de setembre vam viure sota les amenaces de l’estat espanyol i el Partit Popular davant la prohibició d’un referéndum, és a dir, de que la gent pogués expresar-se lliurament a les urnes.

Vam arribar a l’octubre amb fermesa, por i valentía, i així vam aconseguir poder omplir les escoles d’urnes, de gent i de vots. El pitjor va ser quan vam poder veure les imatges, que per sort a la nostra comarca no vam patir. Imatges d’una brutalitat severa de policies  que enlloc d’estar al servei del ciutadà van estar al servei del Partit Popular i van apallissar a gairebé un miler de persones per poder anular el referéndum, el que els 10.000 guardia civils i policies nacionals establerts a Catalunya no havien pogut impedir. Perquè? Doncs perqué no va ser el referéndum d’un govern ni del señor Puigdemont com molts volen fer creure, va ser el referéndum d’un poble que somia i lluita per ser lliure.

No en vam tenir prou amb aquestes imatges, que al cap d’uns dies eren empressonats els presidents de dues entitats, els Jordis, i s’aplicava a Catalunya el 155, intervenint  el nostre departament d’economia, el nostre parlament, els nostres mitjans de comunicació i empressonant a la majoria de membres del nostre govern.

M’agradaria poder asegurar que tot aixó s’acabarà amb les eleccions del proper 21 de desembre, que tant reclamava el PSC, partit que ha fet posible el 155 i els empresonaments, però malauradament ens enfrontem a una béstia molt gran, i aquest cop el conte no té assegurat el final feliç. De veritat el gran no guanya sempre? M’agradaria dir que no, però per aixó caldrà sortir massivament i pacíficament com sempre el proper 21 de desembre i VOTAR( tot i que ja ho vam fer)